L'obligatorietat de certificar energèticament els edificis va reobrir una pregunta de fons: té sentit imposar per llei el que hauria de ser una exigència del mercat i dels usuaris?
Poques mesures reguladores del sector de l'edificació han generat un debat tan immediat com la certificació energètica obligatòria. La qüestió es va formular en termes molt directes: cal imposar l'eficiència energètica per llei, o hauria de ser una exigència que el mercat i els usuaris reclamessin per si mateixos?
El president de l'Associació Espanyola per a la Qualitat en l'Edificació, Adrián Sánchez Molina, va defensar la necessitat de la certificació energètica en una entrevista emesa al canal 24 hores de RTVE el 7 de març de 2013. La seva intervenció situava la certificació no com un tràmit administratiu més, sinó com una eina de qualitat que permet mesurar i comparar el comportament energètic dels edificis amb un criteri homologat.
La polèmica, en canvi, apunta a una tensió coneguda: quan una exigència arriba per imposició normativa, corre el risc de reduir-se a un document que s'arxiva, en lloc d'un compromís real amb el rendiment de l'edifici. La diferència entre les dues lectures no és menor.
Una certificació és útil en la mesura que reflecteix un comportament verificable. A PAPIK Group entenem l'eficiència energètica com un resultat que es projecta des del primer dibuix i es comprova durant tota l'obra, no com una qualificació que s'obté al final. Aquesta lògica és la que sosté el sistema constructiu Eskimohaus i l'estàndard Passivhaus amb què treballem, on el rendiment es calcula i es verifica abans que l'edifici estigui acabat.
Vist així, el debat sobre imposar o no la certificació és, en el fons, un debat sobre com garantim que un habitatge consumeixi el que diu que consumeix. La norma pot establir el mínim; la manera de construir marca la distància que hi ha entre aquest mínim i una casa que realment funciona.
Aquesta és la mateixa lògica que apliquem tant a l'obra nova en construcció com als projectes de rehabilitació energètica, on la millora del comportament de l'edifici es persegueix com un objectiu tècnic i no com una casella a validar.
Una certificació confirma el que s'ha construït; no substitueix la manera de construir-ho.