El passat 21 de juny van publicar un article sobre les cases passives i la nostra empresa Papik Cases Passives. Us el deixem a continuació per a que el llegiu:
El model constructiu Passivhaus, o cases passives, és una de les solucions d’avantguarda de què més es parla en països amb una llarga cultura d’edificació energèticament eficient, com ara Alemanya, Àustria o Suïssa. A Catalunya, l’empresa de Sant Cugat del Vallès Papik Cases Passives està introduint a casa nostra aquesta tecnologia en què la casa fa una despesa raonable de l’energia, amb la fusta com a protagonista, tot i que no és l’únic material que es fa servir.
El nou model d’habitatge Passivhaus, concebut als noranta per Wolfang Feist, és la proposta d’un model en què l’habitatge és capaç d’estalviar un 90% de l’energia que consumia amb l’estructura convencional.
El model està regulat pel Passivhaus Institut, radicat a Alemanya, que certifica les cases que s’han adherit a l’estàndard, i que ja són unes 32.000, entre Europa i els EUA.
Papik Fisas, fuster i ebenista, es va introduir en aquest nou món després de constatar que “era insostenible el negoci del moble a mida, ara que la gent no vol un moble per a tota la vida”.
Tot rumiant alternatives, va anar a petar a la idea “d’un nou sistema constructiu, de caràcter integral”. Fa cinc anys va fer una primera demostració en públic del que es proposava amb una casa mostra a la fira Construmat, que era la síntesi dels coneixements adquirits a Àustria, Suïssa, Alemanya i el nord d’Itàlia. Aquesta cultura es resumeix en principis bàsics com l’orientació al sud; l’aïllament tèrmic; l’absència de ponts tèrmics; l’estanquitat; la ventilació mecànica amb recuperació de calor, i finestres i portes eficients. Com desgrana Fisas, “en primer lloc, és important escalfar la casa amb el sol del sud, amb una arquitectura de grans obertures de vidre”. Quant a l’aïllament, “ha de ser extra, a façanes i cobertes, amb finestres gruixudes, que tinguin un 90% d’argó, un material que li dóna la mateixa capacitat de retenir la calor d’una paret, de dia, per no deixar-la fugir de nit”. Una de les sofisticacions de l’aïllament és una membrana de Gore-Tex que fa la casa impermeable a l’aigua.
L’estanquitat és una de les exigències que caracteritzen les cases passives: “Si una casa convencional fa 200 renovacions a l’hora de volums d’aire, una passiva només en fa 0,6.” Però, és clar, no es tracta de crear un clima enrarit a l’interior: “Perquè l’aire no esdevingui tòxic, s’hi incorpora un recuperador de doble flux que pren l’aire de dins i l’expulsa i fa passar el de fora a dins. L’equilibri tèrmic s’aconsegueix perquè la calor de l’aire que surt passa a l’aire que entra.” Estem parlant d’una tecnologia que no genera fred o calor, sinó d’un bescanviador que com més extrem és el clima, més eficient és, i fa les funcions de calefacció, a banda de purificar l’aire. Aquesta eina pot costar entre 8.000 i 10.000 euros.
Cases que gasten energia amb seny, però i si parlem de preus? El preu de construcció per metre quadrat d’una casa que adopti aquestes exigències és de 1.200 euros, que, com remarca Fisas, “és prou competitiu respecte del que es fa pagar en la construcció de cases convencionals semblants.” I ja no hi ha color quan anem a llegir el rebut de la llum: “A una casa passiva d’uns 130 metres quadrats, l’estalvi energètic anual es tradueix a deixar de pagar 500 euros, 40 euros al mes.” Òbviament, una proposta com la de la casa passiva suposa un xoc cultural important i cal lluitar contra molts prejudicis, com es plany Papik Fisas: “La barrera principal és la desconfiança perquè la casa té una base interior de fusta, i cal explicar que no es tracta d’una casa de fusta, sinó d’una casa amb fusta. De fet, és més important el component de cel•lulosa, procedent de paper reciclat, que no pas la fusta.” Papik Cases Passives ja disposa de 50 projectes realitzats, entre casa de nova construcció i reformes, ja que aquesta tècnica constructiva és aplicable per fer l’adequada posada al dia de cases velles amb, per exemple, problemes d’humitats.
En aquest cas, “caldria posar un bescanviador de fluxos d’aire i canviar les cobertes, que generalment, en aquesta mena de cases, deixen escapar la calor.” Cal dir, com apunta Fisas, que a casa nostra, amb un clima temperat, doblem el consum energètica per escalfar la casa d’Alemanya.
Papik Cases Passives, que es va fundar a l’inici de la crisi, l’ha sabut transformar en un revulsiu: “Definitivament, la crisi ens ha ajudat.
Alguns propietaris que tenien un terreny per bastir-hi una casa, han cercat alternatives per construir un edifici que redueixi la factura energètica o, si no poden fer-se una casa, fer reformes al’antiga perquè sigui més eficient.”
